■ directriu

Partició sil·làbica: di_rec_triu
Etimologia: del b. ll. directrix, -īcis, íd.
    femení
  1. Línia o norma que serveix de guiatge en la conducta o en l’actuació d’algú o d’algun grup, especialment polític o militar.
  2. geometria Línia que guia el moviment d’una altra línia en la generació d’una superfície o una corba.