disàgio

Partició sil·làbica: dis_à_gi_o
Etimologia: de l’it. disaggio, íd.
    masculí economia
  1. Pèrdua causada pel baix preu que assoleixen certs béns com a conseqüència de fortes i imprevisibles fluctuacions.
  2. per extensió Pèrdua causada per la infravaloració que han experimentat els actius monetaris de l’empresa.