discerniment

Accessory
Etimologia: de discernir
Body
    masculí
  1. Acció de discernir.
  2. Facultat de discernir, especialment el bé del mal. No té discerniment. Mostrava poc discerniment. Fer discerniment d’esperits.
  3. dret Nomenament judicial que habilita una persona per a exercir un càrrec determinat.