■ discreció

Partició sil·làbica: dis_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. discretio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir. Sempre parla amb una gran discreció.
    1. Facultat de decidir o d’obrar segons el propi judici. Deixo els darrers detalls a la teva discreció.
    2. a discreció locució adverbial Com o en la quantitat que cadascú vol. Menjar i beure a discreció. El pots estrènyer o afluixar a discreció.
    3. retre’s (o rendir-se) a discreció organització militar Retre’s a l’enemic deixant que aquest decideixi les condicions.
    4. tir a discreció Tir en el qual cada tirador dispara segons el seu criteri, sense sotmetre’s al crit de comandament.
  3. la vostra discreció antigament Tractament honorífic que hom donava a certes autoritats i que corresponia al de discret.