■ disfòria

Partició sil·làbica: dis_fò_ri_a
Etimologia: de dis-1 i el gr. phorá ‘acció de dur o transportar’
femení psicologia Trastorn de l’humor caracteritzat per la depressió, un malestar físic o psíquic i un sentiment general d’insatisfacció d’un mateix (oposat a l’eufòria).