■ disgregació

Partició sil·làbica: dis_gre_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. disgregatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de disgregar o de disgregar-se;
    2. l’efecte.
  2. química analítica Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
  3. geologia Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.