■ disgustar

Etimologia: de disgust 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Llevar o minvar el gust a un menjar o a una beguda.
    2. pronominal Aquest guisat, havent-hi afegit aigua, s’ha disgustat.
  2. transitiu [usat negativament] Produir una sensació desagradable al paladar.
    1. transitiu Causar un disgust. La seva conducta em disgusta d’allò més.
    2. pronominal Tenir un disgust. Si no li donen el premi es disgustarà.
  4. pronominal Enutjar-se, indisposar-se, amb algú. No li parles perquè t’hi has disgustat?