■ disjunció

Partició sil·làbica: dis_jun_ci_ó
Etimologia: de junció
    femení
    1. Acció de separar o desunir les unes parts de les altres;
    2. l’efecte.
  2. biogeografia El fet d’ésser disjunta una àrea biogeogràfica.
  3. genètica Separació normal dels cromosomes homòlegs durant la meiosi.
  4. gramàtica
    1. Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides.
    2. Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en resulta, doncs, una incompatibilitat (o carn o peix).
  5. lògica Nom donat a dues menes de proposicions connectives sentencials corresponents a les anomenades disjuncions exclusives (o...) i disjuncions inclusives (o... o...).
  6. retòrica Asíndeton.