disjunt | disjunta

Accessory
Etimologia: de junt
Body
    adjectiu
  1. Caracteritzat per la disjunció o separació de les parts, format de parts separades.
  2. biogeografia Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
  3. heràldica Dit de la creu i del sautor els braços dels quals són dividits i separats, de dos en dos, per llurs eixos de simetria longitudinals.
  4. matemàtiques Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit.
  5. música Dit del moviment melòdic que no progressa per notes consecutives.