disjuntor

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disjunctus ‘separat’ i junctor ‘el qui uneix’
Body
    masculí
  1. botànica Element dels fongs que separa les espores quan aquestes formen cadenes moniliformes, alhora que les uneix d’una manera més o menys efímera.
  2. electrotècnia Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.