■ dislocació

Partició sil·làbica: dis_lo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. dislocatio, -ōnis ‘acció de treure de lloc’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de dislocar o de dislocar-se;
    2. l’efecte. La dislocació d’un os. Ha sofert una dislocació. La dislocació d’un exèrcit.
  2. cristal·lografia Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
  3. genètica Canvi estructural en els cromosomes a causa de la pèrdua o el desplaçament dels segments cromosòmics.
  4. geologia Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques (falles i plecs) que afecta les roques sedimentàries.