■ disminució

Partició sil·làbica: dis_mi_nu_ci_ó
Etimologia: del ll. deminutio, -ōnis, íd., amb aplicació del prefix equivalent dis-2 1a font: c. 1390
    femení
    1. Acció de disminuir;
    2. l’efecte.
  2. Quantitat en què disminueix una cosa.
  3. heràldica Cadascuna de les peces fonamentals disminuïdes. La vergueta és la disminució del pal.
  4. música
    1. En el contrapunt, reducció a la meitat, si més no, de la durada de les notes d’un fragment musical, especialment d’un antecedent o d’un tema.
    2. En un fragment musical, ornament que consisteix en la substitució de les notes donades per unes altres, en nombre variable i de durada inferior.