■ disputar

Etimologia: del ll. disputare ‘posar en clar després d’un examen o una discussió’, der. de putare ‘esporgar, posar en net’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Tenir, dues persones o més, una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc. Disputà amb el rabí sobre la redempció de la humanitat.
    1. intransitiu Tenir una discussió viva sobre qualsevol cosa. Fa cinc hores que disputem sobre l’any que comença el segle.
    2. pronominal Es disputen nit i dia, i sempre per bestieses.
    1. transitiu Oposar-se a un altre per aconseguir alguna cosa que ell té o pretén també de tenir. El germà petit li disputa l’herència.
    2. pronominal Es disputen el poder.
    3. transitiu Lluitar, competir, per aconseguir la victòria. Disputar una batalla, un partit de futbol.