■ disruptiu
| | disruptiva

Partició sil·làbica: dis_rup_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. disruptus, -a, -um, participi de disrumpĕre ‘esmicolar’
    adjectiu
  1. electricitat Que produeix disrupció. Descàrrega disruptiva.
  2. coloració disruptiva ecologia Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs.