dissector
| | dissectora

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dissectus, -a, -um, participi de dissecare ‘tallar’
Body
  1. masculí i femení anatomia Persona que fa disseccions.
  2. dissector d’imatge televisió Tipus primitiu d’analitzador d’imatge, en què la imatge òptica és projectada sobre un mosaic transparent fotosensible que emet electrons, els quals, accelerats convenientment, formen la imatge electrònica, que és explorada mitjançant un sistema de deflexió magnètica i un ànode fix.