■ dissipació

Partició sil·làbica: dis_si_pa_ci_ó
Etimologia: del ll. dissipatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció de dissipar o de dissipar-se;
    2. l’efecte.
  2. El fet de lliurar-se desenfrenadament als plaers. Viu en la dissipació.
  3. física Transformació d’una forma d’energia en energia tèrmica.