■ dissociació

Partició sil·làbica: dis_so_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. dissociatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de dissociar o de dissociar-se;
    2. l’efecte.
  2. psiquiatria Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intel·lectual o emocional que els envolta.
  3. química Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no. Dissociació tèrmica dels enllaços d’una molècula.
  4. dissociació albuminocitològica patologia Augment de la quantitat d’albúmina en el líquid cefalorraquidi, amb una xifra normal o molt poc augmentada del nombre de cèl·lules.