dissociar

Accessory
Partició sil·làbica: dis_so_ci_ar
Etimologia: del ll. dissociare, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. transitiu Separar allò que era unit per associació. Dissociar les molècules d’una substància. La mort dissocia els elements de què es compon l’organisme.
  2. pronominal Dissociar-se les molècules.