■ dissociatiu
| | dissociativa

Partició sil·làbica: dis_so_ci_a_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dissociatus, -a, -um, participi de dissociare ‘separar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la dissociació.
  2. Que dissocia.