dissonant

Accessory
Etimologia: del ll. dissonans, -ntis, participi pres. del ll. dissonare ‘dissonar’
Body
    adjectiu
    1. Que dissona; discordant. Veus dissonants.
    2. música Dit de l’acord o de l’interval mancats de consonància.
  1. figuradament Que discrepa d’allò amb què hauria d’ésser conforme, que no hi té proporció. Colors dissonants.