■ dissuasió

Partició sil·làbica: dis_su_a_si_ó
Etimologia: del ll. dissuassio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de dissuadir;
    2. l’efecte.
  2. ciències polítiques Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.