■ dissuasiu
| | dissuasiva

Partició sil·làbica: dis_su_a_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. dissuasus, -a, -um, participi de dissuadēre ‘dissuadir’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la dissuasió.
  2. Que dissuadeix o tendeix a dissuadir.