■ distensió

Partició sil·làbica: dis_ten_si_ó
Etimologia: del ll. distentio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. Acció de distendre o de distendre’s;
    2. l’efecte. La distensió de la pell, d’una articulació. Una distensió d’estómac.
  2. Relaxament, especialment d’una situació política.
  3. fonètica, fonologia Tercera fase de l’emissió fònica dels fonemes en què els òrgans articulatoris tendeixen al repòs relatiu, si segueix pausa, o a la posició típica de la primera fase intensiva del fonema següent, amb la qual té molt sovint trets comuns d’ordre articulatori i acústic.
  4. distensió tectònica geologia Fase de descans de les forces tectòniques en el procés orogènic.