■ distributiu
| | distributiva

Partició sil·làbica: dis_tri_bu_tiu
Etimologia: del ll. distributivus, -a, -um 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
    1. Que serveix per a distribuir.
    2. especialment dret Que serveix per a distribuir donant a cadascú la part que li pertoca. Justícia distributiva.
  2. gramàtica
    1. adjectiu distributiu Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per a assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
    2. oració distributiva Oració composta formada per dues o més proposicions que, relacionades per un nexe de coordinació, manifesten una distribució o alternativa de les significacions que hi són expressades.
  3. lògica Dit d’un terme general que hom empra per a designar ensems tots i cadascun dels individus de la seva extensió.
  4. matemàtiques Dit d’una operació que, efectuada amb el resultat d’una altra operació feta amb dos elements, dona un resultat idèntic a aquell que hom obtindria si efectuava aquesta operació amb cadascun d’aquests dos elements i la segona operació amb els dos resultats parcials així obtinguts.