■ dita

Etimologia: de dir1
    femení
  1. Allò que hom diu, especialment sentència, opinió. És una dita popular. Segons una dita dels nostres avis.
    1. Allò que hom ofereix de pagar en una venda, per un lloguer, per un arrendament, etc. Fer o dir una dita.
    2. especialment Postura o preu ofert pel qui pren part en un encant o subhasta.
    3. estar en dita Estar (una cosa) a la venda.
    4. mitja dita Durant la darrera fase d’una venda a subhasta (la que era iniciada amb l’encesa de la candela), quantitat resultant de repartir entre els dos postors la diferència entre dues dites successives, la qual era retinguda per tal de continuar la subhasta fins a l’extinció de la candela.
    5. no tenir dita Alguna cosa, no poder-se preveure o calcular. Les vegades que ha vingut no tenen dita.
    6. posar (o donar) dita Dir una dita en una subhasta.
    7. treure de dita Oferir preu més alt que el que havia ofert el darrer postor.
  3. antigament comptabilitat Partida.
  4. història del dret A Catalunya, dels segles XIII al XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o contracte.
  5. història Estipendi setmanal que hom pagava als oficials de l’art de la seda per llur treball.
  6. dita plana història del dret A Catalunya, dels segles XIII al XVIII, deute contret amb l’obligació de pagar per altre, però sense que hom li pogués imposar la pena de presó per deute si doncs no s’obligava amb escriptura de terç.