■ divan

Etimologia: del turc diwán, íd., i aquest, del persa dîwân ‘tribunal, oficina; assemblea’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure-hi.
  2. especialment història
    1. Sala on es reunia el consell d’estat a Turquia.
    2. per extensió Nom donat al consell que fou, fins al segle XVII, l’organisme central del govern de l’imperi otomà.
  3. Espècie de sofà baix, sense espatller, guarnit de coixins solts, que hom aplica contra la paret.
  4. literatura En la literatura islàmica, col·lecció d’obres poètiques d’un autor.