■ divertir

Etimologia: del ll. divertĕre ‘apartar’ 1a font: c. 1400
    verb
  1. transitiu
    1. Desviar, allunyar (una cosa) d’allà on és fent-la anar cap a una altra banda. Divertir diners públics.
    2. Fer anar (un humor o un mal) cap a un altre indret del cos.
    3. ciències militars Atreure (l’enemic) a un lloc diferent del de l’operació principal, per dividir les seves forces i fer-les més dèbils.
    1. transitiu Distreure, entretenir, agradablement, recreant. Aquest espectacle divertirà molt la gent.
    2. pronominal Avui, al ball, ens hem divertit d’allò més!