■ divisible

Etimologia: del ll. divisĭbĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser dividit o de dividir-se. La matèria no és divisible a l’infinit.
  2. aritmètica Dit d’un nombre que conté exactament un altre nombre una certa quantitat de vegades. Dotze és divisible per tres.