■ divisor

Etimologia: del ll. divisor, -ōris, íd.
    masculí
  1. aritmètica i àlgebra
    1. Submúltiple.
    2. Nombre o polinomi que en divideix un altre.
    3. divisor de zero En un anell (A,+,×), element a tal que el seu producte amb un element b diferent de zero (0 és l’element neutre de la suma) és igual a zero: a×b=0.
    4. màxim comú divisor [abreviatura m. c. d.] El més gros dels nombres (o polinomis) que divideixen exactament dues o més quantitats (o polinomis).
  2. mecànica Accessori de les màquines eina que permet de sostenir la peça durant tot el temps de l’operació i, alhora, efectuar un determinat nombre de fresats, forats, etc., equiangulars entorn d’una circumferència o efectuar ranures helicoidals sobre una superfície cilíndrica.
  3. divisor de freqüència
    1. radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un submúltiple de la d’entrada.
    2. electrònica En els sistemes que utilitzen més d’un altaveu, dispositiu encarregat de distribuir les freqüències segons les característiques de cada altaveu.
  4. divisor de tensió electrotècnia i electrònica Dispositiu format per dues o més resistències en sèrie, als extrems de la qual hom aplica una tensió i extreu d’una de les resistències intermèdies una tensió reduïda, que constitueix una fracció determinada de la tensió total aplicada.