divuitè | divuitena

Accessory
Partició sil·làbica: di_vui_tè
Etimologia: de divuit
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 18è 18a] Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit. Avui fan el divuitè concert de la temporada. Era la divuitena de la llista.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals.
    2. masculí Un divuitè, 1/18.
  2. femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta (1707-16), comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc., en parts iguals per cada estament o braç.
  3. masculí numismàtica Ral d’argent de València.