Accessory
Partició sil·làbica: di_vui_tè
Etimologia: de divuit
Etimologia: de divuit
Body
- adjectiu i masculí i femení [símbol 18è 18a] Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit. Avui fan el divuitè concert de la temporada. Era la divuitena de la llista.
-
- adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en divuit parts iguals.
- masculí Un divuitè, 1/18.
- femení història Als Països Catalans, abans de la Nova Planta (1707-16), comissió o junta de divuit persones delegades pels consells municipals, per les corts, per les generalitats, etc., en parts iguals per cada estament o braç.
- masculí numismàtica Ral d’argent de València.