■ do2

Etimologia: del ll. dōnum, íd., de la mateixa arrel del verb dare ‘dar’
    masculí
    1. Acte de donar. Fer un do a algú.
    2. Cosa donada, cedida graciosament.
    3. fer do de Donar. Fer do d’alguna cosa a algú.
    1. Qualitat natural. Tenir, algú, el do de plaure a la gent.
    2. do de gents Gràcia especial, conjunt de qualitats amb què una persona es guanya la benvolença, la simpatia de la gent que tracta.
    3. do de llengües Facilitat extraordinària per a aprendre de parlar diverses llengües.
    4. dons de l’Esperit Sant cristianisme Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.


    3. Vegeu també:
    do1