■ docimàsia

Partició sil·làbica: do_ci_mà_si_a
Etimologia: del gr. dokimasía ‘prova, assaig’, der. de dokimázō ‘provar, assajar’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. medicina Prova emprada en medicina legal i practicada sobre els pulmons, el cor, el fetge, etc., del cadàver d’un infant acabat de néixer a fi de saber si en néixer era ja mort o no.
  2. química analítica Conjunt d’assaigs analítics de control de materials metàl·lics, de construcció (calç, ciment, aglomerats) o altres (combustibles, minerals).