■ dogal

Etimologia: del ll. td. dŭcāle, íd., der. de dux, -cis ‘guia, conductor’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Corda amb què hom lliga pel coll una haveria per menar-la o fermar-la.
    2. Corda que hom passa al voltant del coll d’una persona per penjar-la o arrossegar-la, o bé que s’hi passen els penitents de pecats greus en senyal de penitència.
  2. figuradament
    1. Allò que priva de la llibertat, que oprimeix molt.
    2. estar amb el dogal al coll (o tenir un dogal al coll) Estar en un destret, en una situació desesperada.
    3. fer-se (o posar-se) el dogal Provocar algú la pròpia perdició, privar-se de la llibertat o de la felicitat. Amb aquesta barrabassada s’ha fet ell mateix el dogal!
  3. marina, marítim
    1. Bastard.
    2. Cap que, donant una volta a la drissa arran de l’antena, volta també l’arbre de l’embarcació i amb l’altre cap agafa la trossa.