■ dolçaina

Partició sil·làbica: dol_çai_na
Etimologia: del fr. ant. douçaine, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení música
  1. Instrument de vent, de fusta, de perforació cònica i llengüeta doble.
  2. dolçaina de l’orgue Registre de l’orgue, amb llengüeta de 8’ i de 4’, en ús al segle XV.