■ dolomia

Partició sil·làbica: do_lo_mi_a
Etimologia: del fr. dolomie, íd., del nom del geòleg francès Dolomieu (1750-1801), el seu descobridor 1a font: 1868, DLCo.
femení petrografia Roca sedimentària d’origen químic que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita.