■ doma2

Etimologia: del ll. ecl. hebdŏmăda ‘setmana’, pseudoprimitiu de hebdomadarĭus ‘setmaner’, corresponent a l’acusatiu del ll. cl. hebdŏmas, -ădos ‘setmana’ (v. domer) 1a font: 1371
    femení història eclesiàstica
  1. Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
  2. Església regida per domers.
  3. dur la doma Ésser el principal, el més considerat i respectat.
  4. fer la doma
    1. Dir la missa cantada assistit de diaca i sotsdiaca.
    2. Presidir la funció d’oficis divins revestit amb capa pluvial.



    5. Vegeu també:
    doma1