■ donatiu

Partició sil·làbica: do_na_tiu
Etimologia: del ll. donativum, íd.
    masculí
  1. Acció de donar.
  2. Allò que hom dona, especialment per a fins culturals o benèfics.
  3. història
    1. A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per subvencionar el rei o cobrar càrregues públiques.
    2. Al regne de Mallorca, quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell.