■ donzell2

Etimologia: del ll. vg. ausentium, cl. absinthium (gr. apsínthion, dimin. de ápsinthos, íd.), que donà ausén i onzell, amb la d de combinacions com herba d’onzell 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. botànica
    1. Planta herbàcia, de la família de les compostes (Artemisia absinthium), de tiges pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes i amb capítols penjants, disposats en panícules. És emprat en la preparació de l’absenta i del vermut.
    2. donzell arbustiu Planta herbàcia de la família de les compostes (Artemisia arborescens), de tija dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes i amb capítols globulosos.
    3. donzell bord Donzell arbustiu.
    4. donzell marí Planta herbàcia de la família de les compostes (Artemisia gallica), de tiges llenyoses a la base, amb fulles bipinnatisectes i recobertes d’un toment blanc.
    5. donzell mascle Donzell.
  2. ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels làbrids (Lappanella fasciata), de fins a 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.



    3. Vegeu també:
    donzell1