dotzè
| | dotzena

Accessory
Etimologia: de dotze 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 12è 12a] Que en una sèrie en té onze davant seu, que fa dotze. Hi anirem el dotzè dia del mes. Fou el dotzè de la cursa.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en dotze parts iguals.
    2. masculí Un dotzè, 1/12. Quatre dotzens, 4/12.
  2. femení
    1. Conjunt de dotze unitats. Una dotzena de mocadors, de plats, de coberts. Els ous es venen a dotzenes.
    2. dotzena de frare Conjunt de tretze.
  3. en dotzè (o simplement dotzè)
    1. Llibre, fullet, etc., de mida igual a la dotzena part d’un plec.
    2. Forma de vint-i-quatre pàgines: dotze de blanc i dotze de retiratge.