■ dretcient

Partició sil·làbica: dret_ci_ent
Etimologia: locució llatinitzant, de a dret i el ll. scĭens, -ntis, participi pres. de scīre ‘saber’ (cf. a gratcient) 1a font: s. XV
Mot emprat en l’expressió a dretcient locució adverbial D’una manera deliberada.