■ dubitatiu
| | dubitativa

Partició sil·làbica: du_bi_ta_tiu
Etimologia: del ll. dubitativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que implica o expressa dubte. Una resposta dubitativa.
  2. gramàtica Terme que hom aplica sobretot a l’oració que expressa un dubte.