■ duratiu
| | durativa

Partició sil·làbica: du_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. duratus, -a, -um, participi de durare ‘durar’
    adjectiu
  1. Que dura.
  2. aspecte duratiu gramàtica Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.