ècmea

Partició sil·làbica: èc_me_a
femení botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies epifítiques, de la família de les bromeliàcies (Aechmea sp), originàries de l’Amèrica del Sud, apreciades en jardineria. Cal esmentar l’ècmea fasciada (Ae. fasciata), dita també planta urna, i l’ècmea reial (Ae. chantinii).