■ edèn

Etimologia: del ll. td. ecl. Eden, íd., i aquest, de l’heb. eden ‘plaer’, aplicat al paradís terrenal 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. [en majúscula] Bíblia Indret on, segons la narració del Gènesi, hi hagué el paradís terrenal, anomenat també jardí de l’Edèn.
  2. figuradament Lloc ple de delícies.