■ efígie

Partició sil·làbica: e_fí_gi_e
Etimologia: del ll. effigies, íd., der. de effingĕre ‘representar, reproduir’, i aquest, de fingĕre ‘modelar’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Imatge, especialment d’una persona, en una moneda, medalla, etc. Una medalla amb l’efígie del sobirà. Una antiga efígie de la Mare de Déu dels Dolors.
  2. execució en efígie història Execució que consistia a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori.