■ efusió

Partició sil·làbica: e_fu_si_ó
Homòfon: afusió
Etimologia: del ll. effusio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’escampar o d’escampar-se un líquid o un gas. El govern fou enderrocat sense efusió de sang.
    2. física Procés pel qual els gasos sotmesos a pressió passen a través de forats petits.
  2. figuradament
    1. Acció de comunicar abundantment un do. L’efusió de la divina gràcia.
    2. Manifestació càlida dels sentiments afectuosos. Parlar amb efusió. Efusions d’amor, de tendresa.