■ efusiu
| | efusiva

Partició sil·làbica: e_fu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. effusus, a, -um, participi de effundĕre ‘vessar, escampar’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’efusió.
  2. especialment Que demostra els sentiments afectuosos amb efusió.
  3. roca efusiva petrografia Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura, generalment d’uns quants quilòmetres d’extensió.