■ egoisme

Partició sil·làbica: e_go_is_me
Etimologia: del fr. égoïsme (1755), íd., der. del ll. ego ‘jo’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l’interès propi, àdhuc en dany d’altri.
  2. ètica Teoria ètica que considera el propi interès com a fi de l’acció moral (oposat a altruisme).
  3. egoisme teòric filosofia Solipsisme.