■ eix1

Partició sil·làbica: eix
Etimologia: de l’ant. i dial. aix 1a font: 1507, Roig
    masculí
  1. tecnologia i transports Peça col·locada transversalment sota un vehicle i que uneix dues rodes oposades, cadascuna de les seves extremitats entrant dins la boixa del botó de la roda.
  2. tecnologia
    1. Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió.
    2. Peça cilíndrica o espiga al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa ensems amb la roda.
    1. matemàtiques i física Recta imaginària que gaudeix de certes propietats respecte a un cos o sistema. Eix de rotació, de simetria. Eix d’una lent.
    2. botànica Línia ideal d’un òrgan o d’una altra estructura vegetal al voltant de la qual van les seves parts constitutives.
    3. eix de la Terra astronomia Diàmetre que passa per tots dos pols de la Terra.
    4. eix del món astronomia Qualsevol recta paral·lela a l’eix de la Terra que té la propietat que qualsevol observador sobre la superfície terrestre veu com el cel estel·lar sembla girar entorn de l’eix del món que passa pel seu lloc d’observació.
  4. matemàtiques
    1. física Recta o cadascuna de les rectes a la qual hom refereix alguna o algunes magnituds per tal de fixar posicions, fer mesuraments, etc., de figures, forces, moments, etc. Eix cristal·logràfic. Eix de coordenades. Eixos aerodinàmics. Eixos d’una aeronau.
    2. Qualsevol recta orientada, és a dir, recta sobre la qual hom ha fixat un sentit arbitrari.
  5. figuradament Persona, cosa o circumstància que és la part principal d’un conjunt, com el centre al voltant del qual es mouen, actuen, són acomplerts, etc., els altres elements d’aquest conjunt. Ell és l’eix de la reunió. L’eix d’una conversa. L’eix de la política.


    6. Vegeu també:
    eix2