eixanguer

Accessory
Partició sil·làbica: ei_xan_guer
Etimologia: d’origen incert, molt ant. i propi del cat., probablement preromà, d’una base indoeuropea *excingario ‘girar en cercle’, potser celta o no, afí al ll. cingĕre ‘cenyir’ i cingŭla ‘cingla, eixanguer’ 1a font: c. 1170
Body
masculí [sovint en pl] Tira de cuir, especialment la que serveix per a subjectar el camatimó de l’arada al jou.